Ja ho sabeu: La Sotana és un programa d’esports, és a dir de futbol, és a dir del Barça, és a dir de Messi. 100% lliure de periodistes, és un espai on l’actualitat blaugrana és analitzada com es mereix: tendenciosament i en calent, sense cap mena de rigor ni més pretensió que oferir als oients una hora de ràdio lliure, allunyada del to i dels tòpics habituals a la informació esportiva. La ràdio en directe que t'entra pel recte.
What this show covers
humorconversationGerard Quintanalegacyguest episodeJoan RusifutbolLleidaAlbert Blayacomedy tonecryptic episodecomedyPeléVAPIfootball
What listeners will find here
Gerard Quintana takes center stage in a notably sparse episode setup
Gerard Quintana is the focus of this episode, introduced with a brief but emphatic note: “Gran de grans.” That minimal framing suggests a conversation built around stature, legacy, or presence, making it a strong pick if his name alone is enough to draw you in.
Lleida, futbol i bromes: una entrega que apunta al caos còmic
LLEIDA FUTBOL BROMES marca una entrega que sembla girar al voltant del futbol i l’humor amb Joan Rusi. Si t’agrada La Sotana quan es deixa portar pel to més gamberro i local, aquí hi ha una pista clara del que t’hi trobaràs.
A cryptic La Sotana entry with Albert Blaya at the center
Albert Blaya is the named focus of this La Sotana episode, paired with a single enigmatic line: “Phantom Steel Killah Notorius Assassin.” The result feels deliberately opaque, making this one for listeners who enjoy the show’s personality as much as any clearly signposted topic.
Pelé, and little else: a minimalist La Sotana entry
This episode centers on a single word: Pelé. With no further context in the notes, it looks like a highly stripped-down installment that may lean on the show’s in-jokes, spontaneity, or the weight of the name itself.
Un títol estrany, una pista mínima i molt marge per a la sorpresa
La Sotana 423 es presenta amb el títol “Magí i el massatge turc” i una descripció tan escueta com un “Pfffff!!”. Amb tan poca informació, l’episodi sembla apostar per l’humor intern, el desconcert i la curiositat del públic habitual.
